El conte de la nena del fanalet

20121127_170049

La biblioteca es va quedar petita !

El passat dimarts 27 de novembre a la tarda la biblioteca de l’escola va acollir a una trentena de nens i nenes d’infantil delerosos d’escoltar una història màgica, El conte de la nena del fanalet. L’Antonio Angel Serena i l’Esther Miñarro, impulsors del projecte “La marieta daurada”, i pares de l’escola, van oferir un espectacle de titelles i música que va captivar petits i grans per segon any consecutiu, gràcies a l’organització de la Bea Silván (mare) i de l’escola.

Segons els titellaires, aquest conte, en la línia de la pedagogia Waldorf, pretén explicar històries amb mitjans senzills, tendres i poc definits estèticament per tal que sigui la imaginació dels infants, molt més rica i brillant que qualsevol objecte material, qui defineixi al final cada personatge, cada moviment, i d’aquesta manera cada nen i nena veu i percep el conte més bonic del món: el conte que ells imaginen dins el seu cap, dins el seu cor. En aquesta línia, El conte de la nena del fanalet és un conte de tardor. La pedagogia Waldorf recomana explicar-lo sempre per aquestes dates. I explicar-lo sempre de la mateixa manera, permetent als nens i nenes gaudir reiteradament d’allò que els resulta familiar i conegut. És un conte de tardor perquè, d’alguna manera parla de la llum just quan els dies es fan curts i els més petits perceben que la foscor omple més temps cada dia. Per això, la llum del fanalet és la veritable protagonista de la història. D’alguna manera és també un conte que va més enllà, i contacta amb la part dolça i intuïtiva que viu dins de cadascun de nosaltres. Un conte molt especial que sol agradar a grans i petits. Per aquestes dates també, les escoles Waldorf surten a fer una petita excursió pel bosc un dia, just al fer-se fosc, i cada nen i nena va amb el seu fanalet encès i canten la cançó del conte, i en arribar a la clariana comparteixen uns panets que ells mateixos han fet a l’escola.

20121127_171402

El conte a la llum dels fanalets

El cert és que la veu dolça de l’Esther, els acords a la guitarra de l’Antonio Angel, la bonica penombra de les espelmetes i l’escalforeta del públic menut van fer-nos passar una estona molt agradable i especial. Els donem les gràcies a tots i esperem poder-ho compartir un any més. Ah! I alguns nens van sortir tan contents de la biblioteca que a casa van construir els seus propis fanalets…

20121127_172746

L’Antonio Angel i l’Esther

Fanalets

El conte va inspirar aquests fanalets tan xulos

20121127_17230820121127_17235120121127_172256