De Sant Cugat al turó de la Magarola per la serra de Sant Vicenç i la vall de Gausac
A la Vaca Cega, us proposem fer un nou itinerari pel nostre terme que s’endinsa pel Parc Natural de la Serra de Collserola i corona el turó de la Magarola o del Maltall, modest cim de 429 m d’altitud des d’on s’albira una magnífica panoràmica del massís, del Tibidabo, el seu sostre, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, la plana vallesana, la ciutat de Barcelona i la mar Mediterrània. Abans d’accedir-hi, podem contemplar les fonts de Sant Vicenç del Bosc i de l’Ermetà, la masia de can Borrell i l’ermita romànica de planta circular de Sant Adjutori. El recorregut, llarg però que pot escurçar-se desfent el camí per la pista d’accés al pi d’en Xandri i can Borrell, discorre per frondosos boscos de pins, alzines i roures, amb molsa i falgueres als paratges més obacs. El trajecte està senyalitzat amb pals indicadors, pilons de fusta i les marques blanques i grogues del PR C-38 des dels afores de Sant Cugat fins al trencall de can Gener i les blanques i vermelles del GR 6 des de can Borrell fins a prop del cim.
Mapa de la ruta
0,00 km (125 m). Se surt de la plaça Octavià de Sant Cugat del Vallès –a la ciutat, hi podeu accedir en transport públic amb els FFCC i la RENFE–, on s’ubica un dels monestirs d’origen romànic més rellevants de Catalunya.
Es parteix prenent a la dreta (SO) el carrer Santiago Rusiñol fins a la plaça dels Quatre Cantons, des d’on se segueix a l’esquerra (S) pel de Francesc Moragas, que més tard, un cop creuada l’avinguda Pla del Vinyet, esdevé l’avinguda de Gràcia.
1,24 km (137 m). Arribem al final de la població, a la rotonda on s’inicia la carretera de l’Arrabassada (la BV-1417), tombem a l’esquerra (E) uns metres i, tot seguit, en travessar el carrer de Sant Crist de Llaceres pel primer pas de vianants, agafem la pista asfaltada d’enfront (C/ Comte) en direcció SE seguint ja els senyals del PR C-38.
1,52 km (131 m). Deixem a mà esquerra (E) l’accés al Club Tennis Natació Sant Cugat, creuem una carretera (Camí del Crist Treballador) i pugem fins a una pista (rambla de Can Bell), que també travessem (2,08 km, 171 m) per baixar ara per un sender que en pocs metres s’endinsa al bosc.
Se segueixen tothora els senyals del PR -marques de pintura blanques i grogues- deixant trencalls secundaris a ambdues bandes, es creuen dos torrents i s’accedeix a la font de Sant Vicenç del Bosc (2,80 km, 148 m), uns metres més amunt de la qual es troben les runes d’una antiga ermita mil·lenària (s. X) mig amagades per la vegetació (un corriol poc visible hi porta).
Es travessa el torrent de Can Gordi i, més endavant, es troba la font de l’Ermetà (3,40 km, 137 m), situada en un bell i ombrívol indret, amb molsa i falgueres, al costat d’un rierol i un roure de grans dimensions (l’aigua, com la de la font anterior, no és potable).
L’itinerari continua cap a llevant (SE) ascendint pel boscam entre pins, alzines, roures i boixos.
Després de canviar el sentit de la marxa i pujar cap al NE, es davalla amb força fins a sortir a una pista (4,63 km, 164 m), que per la dreta (S) duu a l’embassament de Can Borrell: cal prendre-la uns metres a l’esquerra (N) i girar immediatament a mà dreta (E) passant per davant de l’entrada de can Borrell, masia tradicional avui reconvertida en un rústic restaurant, per més tard prosseguir a migdia per la vall de Gausac per una ampla pista seguint ara també la senyalització del GR 6 (marques de pintura blanques i vermelles) vora la riera de Sant Medir.
Deixem a l’esquerra (N; pal indicador; 5,08 km, 151 m) l’accés a l’ermita romànica de Sant Adjutori (s. X), un dels pocs temples catalans de planta rodona sense absis, i un forn ibèric dels s. I i II a. C.
6,03 km (184 m). Bifurcació (pal indicador). Es deixa a la dreta (S) un desviament que mena al mas de can Gener i, només 30 metres més endavant, cal abandonar la pista i trencar a l’esquerra (E; pal indicador) per un senderó que ascendeix amb força per dins del bosc. Al principi, la pujada resulta feixuga en alguns trams, però de seguida se suavitza.
Continuem sempre pel camí més fressat cap a llevant fins a trobar una bifurcació (pal indicador; 6,69 km, 311 m): cal girar a mà dreta (SE) en direcció a “Carretera de Cerdanyola / Tibidabo” deixant a l’esquerra (NO) una desviació en sentit contrari (“Can Borrell camí de carena”), que agafarem més tard de tornada. Només 40 m més amunt (pal indicador; 6,73 km, 321 m), topem amb un nou encreuament: seguim també a la dreta (SE) en direcció al “Tibidabo” deixant a mà esquerra un trencall que fa cap a la “Carretera de Cerdanyola”.
Flanquegem el vessant meridional del turó de Sant Medir fins a desembocar a una pista de terra (pal indicador; 7,21 km, 340 m), que prenem momentàniament a l’esquerra 100 metres en el mateix sentit de la marxa (SE) cap a “Vista Rica / Tibidabo”.
7,31 km (346 m). A la següent bifurcació de pistes, cal deixar-ne ambdues i remuntar cap al SE per un corriol del mig en direcció al “Turó de la Magarola / Turó de Valldaura / Castell Fortí” (pal indicador) que, només passats uns metres, es bifurca: seguim a la dreta (SE) carenejant per la muntanya. Tram assolellat amb bones vistes al N, a les nostres esquenes, de Montserrat i la plana del Vallès. Després de creuar una línia elèctrica d’alta tensió, trobem una nova bifurcació (7,68 km, 418 m): cal continuar també per la dreta (SE/S) fent els últims metres de l’ascensió per un espès alzinar.
7,83 km (429 m). Cim del turó de la Magarola. Des d’una plataforma de fusta un xic elevada, podem contemplar sense dificultat els massissos de Sant Llorenç del Munt, amb la Mola i el Montcau com a pics més destacats, de Montserrat i de Collserola, el turó veí de Valldaura, la ciutat comtal, situada als peus, el port de Barcelona, Montjuïc i la mar Mediterrània.
Desfem el camí fins a la bifurcació amb el trencall de can Borrell deixat abans al km 6,69 de la ruta (ara 8,97 km, 311 m), que prenem a la dreta descendint en direcció NO per un frondós bosc.
Més avall, trobem una nova bifurcació: seguim pel camí de la dreta (N), tot i que el de l’esquerra, menys fressat, també confluiria amb el nostre més endavant.
10,86 km (171 m). Coll de la Torrefera. Creuem la pista que mena a can Borrell des de la carretera BV-1415 i pugem per la d’enfront cap al N. Més enllà, deixem desviaments secundaris a la dreta que porten a can Coll i tombem cap a l’oest.
12,23 km (144 m). A l’alçada del pi d’en Xandri, visible a mà esquerra (O) per sobre de la vegetació, deixem la pista que duu a la torre Cendrera (NO) per prendre un camí ample de l’esquerra (O) que després gira al NO (12,48 km, 130 m) resseguint una tanca. Grans vistes de Sant Cugat del Vallès, on ressalta la torre del monestir, i de les verticals parets de Montserrat darrere (N).
13,35 km (108 m). Travessem l’Hípica de Can Caldés i entrem a la població. Prenem l’avinguda de les Corts Catalanes a l’esquerra (S; 13,61 km, 104 m) i, als 100 metres, girem a la dreta (SO) per un desviament que creua el Parc de la Pollancreda. Es continua en el mateix sentit de la marxa (O) per la rambla del Celler, es tomba a la dreta (N; 14,61 km, 112 m) pel passeig Francesc Macià i després a l’esquerra (O; 14,78 km, 121 m) pel carrer de la Torre, que voreja la muralla exterior del monestir de Sant Cugat.
14,97 km (125 m). Plaça Octavià de Sant Cugat del Vallès, punt de partida i final de l’itinerari.
Distància: 14,97 km
Desnivell de pujada: 520 m
Durada: 4 h 30 min (sense aturades)
Cartografia: “Serra de Collserola 1:20.000”, editorial Alpina
Track GPX de la ruta proposada aquí.
Carles Claraco, pare de 5è
