Educar en les noves tecnologies
La Susanna Trenchs, una mare de l’escola, ha escrit un article per a La Vaca Cega sobre la xerrada Educar millor en un món connectat a la qual va anar el passat mes d’abril. Aquí tenim el seu relat:
El passat dia 12 d’abril, vaig tenir la sort d’assistir al debat que organitzava el diari Ara per als seus subscriptors. El títol de la xerrada era Educar millor en un món connectat fent referència a l’educació i l’ús de les noves tecnologies (N.T.).
Moderava en Carles Capdevila i els ponents del debat eren quatre experts del món de la pedagogia: Maria Jesús Comellas, mestra i doctora en psicologia; Jaume Cela, escriptor, pedagog i mestre; Eva Bach, mestra, pedagoga i escriptora, i Jordi Jubany, mestre i antropòleg, que van conversar sobre com els pares i els mestres podem adaptar-nos a casa i a l’escola per educar amb èxit en un món tan tecnològic.
Com no podia ser d’una altra forma, vaig sortir encantada de tot el que havia après i gaudit i vaig pensar que volia compartir-ho amb la meva comunitat escolar, pares, mares i mestres, a la súper revista de l’escola.
En Carles Capdevila va introduir el debat indicant que ell faria unes preguntes i els ponents les haurien de respondre en 3 minuts en forma de titulars, resumint les idees claus i contestant una rere l’altra de forma molt àgil.
Jo vaig anar agafant apunts i, per tant, transcriuré de forma esquemàtica les preguntes i respostes que van donar cadascun d’ells. Tot i així, he suprimit alguns comentaris, ja que en comptes d’un article semblaria una tesi. Comencem!
1. Què és educar? Quins verbs faríeu servir per explicar què és educar?
EVA BACH
No m’agraden els verbs forçar ni empènyer, ja que impliquen una manca de respecte pel ritme de l’altre, potser un anar en contra de la voluntat de l’altre. M’agraden més els verbs impulsar, il·lusionar o il·luminar.
JAUME CELA
L’acció educativa requereix acollir l’alumne, estimar-lo sigui com sigui, vingui com vingui, tingui la família que tingui, estimar-lo per la seva individualitat, la seva essència i creure en ell.
MARIA JESÚS COMELLAS
Cal mirar l’infant i no deixar-nos endur pels prejudicis cap a la seva família. Cal acollir la criatura, que té dret a ser mirat amb tendresa i lliure de prejudicis.
Cal confiar en l’infant i no exigir tot allò que els adults volem o esperem que arribin a ser o fer. Educar és obrir finestres, potenciar experiències, possibles idees, no anar amb idees preconcebudes i preconstruïdes, sinó promoure preguntes!
Si jo estimo el coneixement, transmetré aquest amor per voler saber, transmetré la passió per aprendre. Hem de deixar tants llibres, viure més la realitat i portar-la a l’escola en forma de vivència i experiència de les coses. Comellas posa l’exemple d’un cop que va veure com un alumne de la seva escola va cridar a la peixateria d’un mercat:”Ahhhh! Un monstreee!!!”… en veure un rap. I és que mai abans no n’havia vist cap.
JORDI JUBANY
Educar és acompanyar, ajudar a créixer. Emprem la metàfora de com aprenem a anar en bicicleta: al principi, li posem rodetes petites darrere, després li’n traiem, agafem la bicicleta pel mànec perquè no caigui i, a poc a poc, la deixem anar perquè el nen rodi sol i autònom.
2. Eduquem bé?
MARIA JESÚS COMELLAS
Em trobo amb pares massa autoculpabilitzats i acomplexats. Les famílies necessiten temps familiar, que és una font d’aprenentatge, i no fer-se còmplices del sistema educatiu que els mana, a més a més de fer tota la feina que els dóna, passar-se la poca estona que estan amb els fills enfadant-se perquè facin els deures… Cal que els professionals de l’educació tinguin també una mirada tendra cap a la família i no classista. Han de procurar de no classificar, etiquetar, els pares i no parlar-los des d’una postura de superioritat, com si fossin infants, dient-los què han de fer i què no.
Hem canviat l’estil d’educar. Els adults han de creure’s que són adults, s’han de desacomplexar i deixar que els nens s’espavilin sense sobreprotegir-los tant. Hem de recuperar el rol d’adult per ser conscients que tenim diferents necessitats, diferents drets, diferents obligacions… No hem de patir tant per si el nen es traumatitzarà si no el vaig a buscar a l’escola o per si marxo a sopar amb els amics o amb la parella. Els adults han de fer la seva pròpia vida i no patir tant per si fan prou bé de pares.
JAUME CELA
Cadascú fa el que pot, que ja és molt!
Abans, tots els nens sabien què podien fer i què no. Tota la societat tenia clar què era condemnable. Actualment, això no està tan clar, vivim en una gran varietat de models contradictoris. La tribu no pensa igual (malgrat que hi ha gent que diu que s’ha d’educar en tribu!).
Jo, com a educador, em preocupo quan m’arriba un pare a l’escola i em pregunta “aquí feu molt anglès?”, en comptes de preguntar “aquí els nens juguen moltes hores?” (tothom aplaudeix).
El nen és un animal que juga i que no s’estressa, però és un ésser que estressa (tothom riu). Cita de la Mafalda: “mamà, per què els pares quan esteu cansats ens envieu a dormir a nosaltres?” (tothom riu).
Hem de permetre que els nens s’equivoquin, però com vivim en el paradigma de la pressa, és molt difícil permetre’ls-ho. Cal parlar amb ells del que els amoïna i fer el que bonament puguem. També cal parlar amb altres pares i mares per comprovar que també s’equivoquen i sentir-nos més tranquils.
EVA BACH
Estem obsessionats per fer nens perfectes i tenim por a traumatitzar-los. Però tampoc no cal fer allò que hom pregona que provocar una frustració als nens cada dia els ajuda perquè es vagin entrenant a superar-les, ja que la vida i el dia a dia per si sols ja ens les van proporcionant. Tanmateix, no hem d’estalviar-los-les perquè l’única forma per trobar les eines per superar aquestes frustracions és enfrontant-s’hi.
Cal que practiquem un egoisme altruista, que ens preocupem d’estar bé nosaltres. Una gran veritat és que “quan els pares estan bé, els fills solen estar bé” i aquesta és la forma d’irradiar i encomanar benestar i alegria a la canalla.
3. L’escola està canviant prou?
JAUME CELA
Les noves tecnologies ens han facilitat la feina, però ens han accelerat més els processos. En canvi, l’educació és més lenta, requereix processos més lents.
Tot té una cara i una creu. A l’escola, cal fer un ús racional de les noves tecnologies.
No sabem exactament de quina manera ens modifica la forma de veure el món, ja que tot és molt recent i no comprenem realment quins efectes tenen aquests canvis. Però l’essència de l’educació és l’acollida i la capacitat d’escoltar i d’estimar. Hem d’estar molt alerta amb el fet que les noves tecnologies no accelerin més una societat que ja de per si està molt accelerada (Cela afirma que, sense mòbil, viu molt tranquil i a fons).
MARIA JESÚS COMELLAS
Tenim molts coneixements, però molt superficials, gens profunds. Només tenim flaixos. Hem d’ensenyar a aprendre a relacionar coneixements.
Les noves tecnologies, però, són una oportunitat perquè els nens ensenyin als adults, per exemple, com fer anar els whatsapp. Ara bé, hem de vigilar, no deixar-nos atrapar. Els whatsapp els contesto quan vull, no estic al seu servei.
EVA BACH
Hem de preocupar-nos per l’abús de temps emprat a mirar la televisió o en les noves tecnologies.
En Joan Majó va advertir també que és important “l’ús que en fem i els efectes que en fem”. Per exemple, un ganivet, per tallar pernil, està molt bé, però per clavar a algú altre és un desastre!
Ens hem passat a les relacions centrades en les pantalles. Ens hem de mirar i deixar les pantalles a part!
Hem de ser curosos amb l’accés i l’ús precoç de les pantalles. Hi ha estudis que confirmen que pot provocar un perjudici futur en l’atenció dels nens i causar desmotivació pel que passa a la realitat, ja que és molt més atractiu i potent el que es veu en pantalla. La velocitat de les vivències virtuals supera el ritme de la vida real, que es fa més avorrida. Ens tornem més impacients, però hi ha experiències humanes que no es poden viure en pantalla.
La connexió amb els que estan lluny ens fa perdre la connexió amb els que estan a prop. La persona que educa sempre serà millor intermediària que no pas una pantalla.
Les noves tecnologies poden amagar problemes de connexió emocional: cal mirar-nos als ulls. Sovint ocorre que, després, en persona, no sabem desenvolupar les habilitats socials necessàries.
Debat sencer:
http://www.ara.cat/videos/especials/Educar-connectat-moderat-Carles-Capevila_3_1558074185.html
Bé, desitjo que l’article sobre el debat us faci reflexionar sobre l’apassionant món de l’educació i els infants tant com a mi!
Susanna Trenchs Vidal (mare de la Maria de 4t, l’Anna de 2n i el Mateu de P3).
Moltes gràcies per compartir-lo! Molt interessant
Retroenllaç: Educar en les noves tecnologies | l’e-vaca cega – Carles Cols