Educació per a la sostenibilitat: reaprendre a habitar la Terra

04/11/2016

A La Vaca Cega presentem un nou article. Aquest cop, l’Eduard Pla Ferrer, pare de l’escola i investigador del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals; Universitat Autònoma de Barcelona), escriu sobre el medi ambient i com podem contribuir entre tots a fer un planeta més habitable i sostenible ecològicament:

No ens ho hem muntat pas bé

Comencem amb una evidència: la manera de funcionar de la nostra societat, el nostre sistema econòmic, no té en compte les limitacions del nostre planeta ni el funcionament dels ecosistemes que sustenten la vida.

Això ens porta un seguit de problemes de relació amb la Terra (problemes ecològics) i de relació entre persones i països (desigualtats socials i econòmiques). Les causes d’aquests problemes estan relacionades, bàsicament, amb la manera com obtenim els recursos naturals que necessitem, com els consumim i com els repartim. És clar que aquest model de funcionament no el podem mantenir per gaire temps més.

La conscienciació (només) no és la solució

Tot fa pensar, si fem una enquesta ràpida entre els nostres veïns i coneguts, que tothom està força conscienciat dels problemes ambientals: en general hem pres consciència dels problemes que tenim i de les seves conseqüències. Però això, per si sol, no sembla que ens hagi fet canviar. De fet, tot i la informació de què disposem, els problemes no cessen i la crisi ambiental s’agreuja. Disposar d’informació, per si sol, no ens ajuda a passar a l’acció.

Què necessitem, doncs?

No es tracta d’un problema cosmètic que es pugui arreglar amb alguns retocs superficials. És molt més profund. Necessitem, com a societat, fer un canvi cultural molt important: reaprendre a relacionar-nos d’una forma diferent amb la biosfera de la qual formem part i amb totes les persones i pobles que habitem la Terra. Reaprendre a relacionar-nos de nou implica actuar a partir d’unes noves prioritats i valors. Capacitar-nos per fer realitat aquest canvi de xip, de grans i petits, és un objectiu urgent i indispensable del món educatiu: les famílies, l’escola, el lleure, l’administració, els mitjans de comunicació, les entitats socials, polítiques i sindicals, les institucions religioses… tots hem d’empènyer per fer possible aquest canvi. Som-hi?

Aprendre fent

Quan busquem quin tipus d’educació ens pot ajudar en aquest canvi, que no es limiti a la transmissió d’una informació, sinó que ens ajudi a viure diferent, cal pensar en l’educació per l’acció, en l’aprendre tot fent.

L’itinerari que ens proposem ha de conduir-nos, ineludiblement, cap a l’acció. Partint d’allò més senzill per anar a allò més complex, aquests podrien ser uns elements interessants:

Conèixer i valorar el medi més proper.
Reconèixer les necessitats vitals dels organismes que vivim en aquest medi i compartim uns espais i recursos.
Valorar la diversitat de formes de vida (i de cultures) que han permès adaptar-se a situacions canviants, com les d’ara.
Aprendre a gestionar els recursos propis i els que tenim a l’abast amb criteri.
Detectar i analitzar els problemes més globals.

Tot plegat per motivar que prenguem opcions i desenvolupem actituds positives i amables amb el nostre planeta. Al capdavall, es tracta de tenir experiències conjuntes (grans i petits) que podem ser (més) feliços consumint molts menys recursos i compartint-ne molts més.

Per acabar (… o començar)

Com dèiem, no es tracta d’un problema cosmètic que podrem arreglar amagant uns residus sota terra, filtrant uns fums o passant de llarg les notícies incòmodes. Ni es tracta només de fer més tallers amb material de rebuig o fer paper reciclat. Senzillament, fer allò que ja fem, però diferent. Gandhi deia: “en el món hi ha prou recursos naturals per satisfer les necessitats de tothom, però no per satisfer la cobdícia de cadascú”. En definitiva, reaprendre a habitar la Terra.

Ei, i com diria aquell… amb il·lusió!