Analitzem la discutida vacuna contra el virus del papil·loma humà (VPH)
De totes les vacunes que se subministren als nostres fills i filles, la del VPH (virus del papil·loma humà), destinada a les nenes a partir dels 11 anys (tot i que hi ha propostes d’aplicar-la en un futur també als nens), és la que genera més controvèrsia. La discussió sobre la seva conveniència, efectivitat i riscos associats es dóna més enllà de l’eterna confrontació entre partidaris i detractors de la vacunació i afecta els mateixos metges i professionals de la salut pública. Estem parlant bàsicament dels medicaments Cervarix, Gardasil i Gardasil 9, de l’empresa farmacèutica Merck, que són els noms comercials de les vacunes del papil·loma humà que en l’actualitat s’administren a les escoles de l’Estat espanyol per prevenir el càncer de cèrvix o de coll d’úter.
La postura oficial dels responsables de la sanitat dels països en què se subministra, com el nostre (des de l’any 2006), així com dels metges que també defensen aquesta vacuna, és que gràcies a la seva aplicació s’ha reduït ostensiblement el nombre d’afectats pel càncer de cèrvix, que és un dels de major risc de contraure al llarg dels anys per part de les dones a través de les relacions sexuals. Argumenten que la vacuna neutralitza un 70 % de l’afectació global dels virus cancerígens del papil·loma humà a tots els països on s’ha investigat. Asseguren a més que la vacuna, en base al seguiment que s’ha fet durant anys a algunes noies que l’han rebuda, sí és efectiva. Per una altra banda, afirmen que no s’ha pogut demostrar amb certesa les repercussions negatives, així com algunes morts, que de vegades se li han atribuït.
Per una altra banda, els professionals escèptics, crítics o directament contraris a la seva aplicació, tenen com a arguments principals la poca eficàcia real de la vacuna i, sobretot, les greus afectacions que de vegades poden provocar. De fet, alerten sobre la falta d’estudis i investigacions dels seus efectes secundaris a curt i llarg termini. Posen de relleu que la vacuna del VPH combat només 7 dels més de 100 serotips del virus que causen el càncer de coll d’úter i que no és efectiva durant tota la vida encara que es rebin les dues o tres dosis actuals (segons l’edat), ja que es desconeix el temps que dura la protecció, particularment entre les nenes de 9 a 13 anys (la majoria de les seves destinatàries). Aposten més per la prevenció i el control sanitari d’aquest virus per part de l’administració mitjançant cribratges i citologies periòdiques durant l’edat de risc de la dona de contraure’l per tal de poder-ne fer un diagnòstic precoç, ja que ressalten que es tracta d’una malaltia que, en la majoria de casos, no s’arriba a desenvolupar (les defenses del propi organisme l’eliminen), i en els que sí, detectada i tractada a temps, té cura. En aquest punt, cal dir que partidaris i detractors de la vacuna coincideixen en el fet que el preservatiu és el millor mètode anticonceptiu per evitar la transmissió del VPH, tot i que no té una eficàcia total.
Pel que fa al Govern espanyol, des del Ministerio de Sanidad l’any 2005 es va elaborar un estudi que concloïa que “no sembla adequada la implantació de programes de prevenció massius” a Espanya per al càncer de cèrvix o de coll d’úter a causa de “la seva baixa incidència, de les més baixes d’Europa, i mortalitat” i apostava per la detecció precoç amb citologies alertant que actualment, tot i que se’n realitzen moltes en noies joves, se’n fan “poques en dones de major edat, especialment de nivell socioeconòmic més baix”: “La situación del cáncer en España” (http://www.msc.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/excelencia/cancer-cardiopatia/CANCER/opsc_est2.pdf.pdf; pàg. 128). Tanmateix, en estudis posteriors, ja implantada la vacuna del VPH al calendari vacunal, el mateix estament s’hi mostra clarament favorable: “Virus del Papiloma Humano. Situación actual, vacunas y perspectivas de su utilización”, publicat l’any 2007 (http://www.msssi.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/vacunaciones/docs/VPH_2007.pdf) i “Informe de Utilidad Terapéutica de las vacunas frente al virus del papiloma humano”, destinat al personal sanitari, publicat l’any 2015 (http://www.actasanitaria.com/wp-content/uploads/2015/03/documento1.pdf).
Investigacions de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), que posaren de relleu el paper causal d’alguns virus del papil·loma en el càncer de cèrvix o de coll d’úter, van ser fonamentals en el desenvolupament dels primers assajos de la vacuna contra el VPH. Xavier Castellsagué, epidemiòleg i investigador de la Unitat d’Infeccions i Càncer de l’ICO mort el passat mes de juny, va dirigir el primer estudi epidemiològic a gran escala fet a Espanya que va permetre saber que el 14 % de dones entre els 18 i els 65 anys i el 28 % entre els 18 i els 25 estan infectades pel VPH, tot i que la gran majoria d’aquests virus són eliminats “de forma espontània per la immunitat natural de la portadora”. Castellsagué assegurava que “l’eficàcia per prevenir les lesions precanceroses dels genotips als quals està destinada la vacuna es gairebé total”. Francesc Xavier Bosch, oncòleg, epidemiòleg i cap del programa d’investigació en epidemiologia del càncer de l’ICO, és taxatiu: les proves i el seguiment de persones a les quals s’ha administrat aquesta vacuna demostren que “vacunem, no hi ha malaltia; no vacunem, hi ha malaltia”. A més, afirma que aquesta vacuna “és útil per a totes les dones sexualment actives” i que és recomanable a qualsevol edat, tot i que recorda que “és preventiva, i no de tractament”. Ambdós oncòlegs es mostren partidaris d’estendre la vacuna també als homes a la mateixa edat que ara la reben les noies (entre els 11 i els 14 anys, abans d’iniciar relacions sexuals). Jaume Sellarès, vicepresident de la junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona, manté que “s’ha de generar la confiança en la població que quan hi ha una vacuna és perquè ha superat tota una sèrie de tràmits i que per tant avui per avui és la millor alternativa que podem oferir” i atribueix la polèmica que la vacuna del VPH genera al fet que “és nova, té una eficàcia encara limitada i perquè en alguns països o comunitats han tingut dubtes i han aplicat estratègies diferents”. Defensa també que, malgrat tot, “la decisió està presa i que el calendari de vacunacions és el que és” i que els professionals de la salut “han de seguir les recomanacions establertes, donar la informació pertinent i, a partir d’aquí, seran els pares els que hauran de prendre la decisió que ells creguin en cada moment que és la millor per als seus fills”.
El metge i membre de la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria Enrique Gavilán, malgrat que avisa que cap vacuna és innòcua, assegura que aquesta “en termes generals ha demostrat mitjançant assaigs clínics que és força segura a nivell poblacional”, col·lectiu, i que “caldrà investigar el seu grau d’imputabilitat en els possibles efectes adversos individuals que s’hagin pogut produir”. També ressalta que “la infecció del virus del papil·loma és molt més freqüent en persones amb un nivell socioeconòmic més desfavorable, de menor educació i escassos ingressos econòmics, i de col·lectius de risc com les prostitutes i la població femenina reclusa”.
Des de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Carmen Cabezas, subdirectora general de Promoció de la Salut, exposa que al voltant d’un 80% de les nenes d’entre 11 i 12 anys es vacunen cada any contra el VPH, xifra similar a la d’altres vacunes com la de l’hepatitis, i que els seus beneficis superen clarament els seus riscos, per la qual cosa “la millor opció és la de vacunar-se”. Per una altra banda, puntualitza a nivell particular que no està d’acord amb la vacunació obligatòria de la població, però sí que “la persona tingui al seu abast la millor protecció possible i que el sistema sigui capaç de finançar-lo”.
En canvi, entre els crítics de la vacuna contra el VPH, es troba la metgessa Carme Valls i Llobet, especialitzada en endocrinologia, que afirma que aquesta vacuna es basa en estudis previs fets en dones de 18 a 25 anys i no en nenes, que tenen el seu sistema immunològic en procés de desenvolupament i són més propenses a patir efectes adversos. Indica que els responsables de Salut Pública de països com Alemanya, França, l’Índia (suspensió dels programes de vacunació, any 2010: http://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(10)60881-1/fulltext) i el Japó (suspensió parcial dels programes de vacunació, any 2013: http://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(13)61831-0/fulltext) estan fent una revisió sobre la conveniència de la decisió presa de subministrar aquesta vacuna als seus ciutadans. En la mateixa postura, caldria incloure un informe de 2015 del Center for Strategic and International Studies (CSIS), dels EUA, en què, tenint com a punt de partida la moratòria del país nipó, convida a investigar sobre la seguretat i efectivitat de la vacuna: https://csis-prod.s3.amazonaws.com/s3fs-public/legacy_files/files/publication/150422_Wilson_HPVVaccination2_Web.pdf; un altre informe de 2016 de l’American College of Pedriatricians, dels EUA: http://www.acpeds.org/wordpress/wp-content/uploads/1.26.16-New-Concerns-about-the-HPV-vaccine.pdf; la decisió de l’Academia Nacional de Medicina de Colombia de demanar canviar els protocols de la vacuna al país a persones amb antecedents d’infermetats autoimmunes pels possibles efectes adversos (notícia apareguda el 2016 a la publicació colombiana Semana): http://anmdecolombia.net/index.php/48-home/noticias1/368-academia-tiene-reparos-con-la-vacuna-para-el-vph i http://www.semana.com/nacion/articulo/vacuna-contra-vph-academia-nacional-de-medicina-pide-cambiar-protocolo/466302; i, més recentment, a l’octubre de 2016, la resolució d’un tribunal d’apel·lacions de la província xilena de Talca de paralitzar la vacunació massiva del VPH: http://www.24horas.cl/nacional/corte-de-apelaciones-de-talca-detiene-vacunacion-contra-papiloma-humano-2151314.
Els que adverteixen sobre la suposada perillositat d’aquesta vacuna aporten estudis com els de la bioquímica Lucija Tomljenovic i del neuròleg Christopher Shaw, investigadors de la Universitat de British Columbia (Canadà), que l’any 2012 arribaren a la conclusió que s’ha sobrevalorat l’eficàcia d’aquesta vacuna i se n’han minimitzat els riscos, que poden donar lloc a problemes autoimmunes, efectes inflamatoris i danys neurològics greus que poden provocar fins i tot la mort per vasculitis cerebral autoimmune (article publicat a la revista Current Pharmaceutical Design): http://www.rescuepost.com/files/ltshaw-death-after-quadrivalent-hpv-vaccination-pharma-reg-affairs-2012.pdf).
A l’Estat espanyol, des de l’any 2009 existeix la Asociación de Afectadas por la Vacuna del Papiloma (l’AAVP; http://asociacion.aavp.es/), que, en la portada del seu web, recalquen que “no som antivacunes, sinó víctimes”. Demanen que s’investiguin les reaccions adverses de la vacuna, que s’atengui i es compensi adequadament les persones que n’han resultat afectades i recullen signatures per aconseguir una moratòria de la seva aplicació. Compten amb el suport del catedràtic de Salut Pública de la Universitat d’Alacant Carlos Álvarez-Dardet, que denuncia que s’estan ignorant els efectes perjudicials d’aquesta vacuna, que segueixen un patró comú en persones de diferents llocs i països que els han patit. Tanmateix, les autoritats sanitàries i la majoria de metges que han tractat les noies afectades neguen que la vacuna sigui la causant de llurs disfuncions i molts cops n’atribueixen l’origen a problemes psicològics propis.
A nivell comunitari, fins al novembre de 2016 la base de dades europea d’informes de presumptes reaccions adverses (http://www.adrreports.eu/es/index.html) comptabilitzava més de 15.300 comunicacions pel que fa a les vacunes del VPH (per visualitzar la següent informació, hem d’entrar prèviament al web anterior i, a la finestra “Búsqueda”, acceptar la clàusula d’exempció de responsabilitats):
Gardasil: https://bi.ema.europa.eu/analyticsSOAP/saw.dll?PortalPages; Gardasil 9: https://bi.ema.europa.eu/analyticsSOAP/saw.dll?PortalPages&PortalPath=%2Fshared%2FDAP%2F_portal%2FDAP&Action=Navigate&P0=1&P1=eq&P2=%22Line%20Listing%20Objects%22.%22Product%20High%20Level%20Code%22&P3=1+12079786, i Cervarix: https://bi.ema.europa.eu/analyticsSOAP/saw.dll?PortalPages&PortalPath=%2Fshared%2FDAP%2F_portal%2FDAP&Action=Navigate&P0=1&P1=eq&P2=%22Line%20Listing%20Objects%22.%22Product%20High%20Level%20Code%22&P3=1+78518.
Pel que fa a la base de dades mundial (http://www.vigiaccess.org/), fins a principis de desembre de 2016, també per al Gardasil, Gardasil 9 i Cervarix, se n’han reportat més de 71.300 notificacions (299 amb resultat de mort).
Per acabar, cal dir que, a instàncies de Dinamarca, el 2015 l’Agència Europea del Medicament va dur a terme un procés de revisió sobre la seguretat de les vacunes del VPH que pretenia establir l’existència o no d’una relació causa-efecte entre la seva administració i el desenvolupament dels símptomes de dolor regional complex i el de taquicàrdia postural ortoestàtica. Va reunir-se també amb representants de l’AAVP i d’altres associacions anàlogues europees d’afectades per la vacuna del VPH per copsar el seu parer i preocupacions. Finalment, el mes de novembre d’aquell mateix any, aquest estament europeu va concloure que no es pot relacionar aquesta vacuna amb les afectacions adduïdes (http://www.ema.europa.eu/ema/index.jsp?curl=pages/news_and_events/news/2015/11/news_detail_002436.jsp&mid=WC0b01ac058004d5c1).
Més bibliografia:
-Debat de l’any 2012 entre tres ponents favorables a la vacuna del VPH a RTVE. Hi intervenen Xavier Bosch, Xavier Castellsagué, ambdós oncòlegs i epidemiòlegs de l’ICO ja esmentats anteriorment, i Alicia Hernández, ginecòloga de l’Hospital La Paz de Madrid i membre de la secció d’oncologia de la Sociedad Española de Ginecología:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-debate-papiloma-humano/1427708/
-Documental “Papil·loma. Les dones hem de decidir”. Presentat l’any 2016, recull postures de diferents professionals de la salut favorables i contràries a l’administració de la vacuna del VPH. També hi intervenen persones que es consideren afectades pels efectes secundaris, bàsicament neurològics, d’aquesta vacuna. L’audiovisual ha estat criticat pel president de la Societat Catalana de Pediatria, Ferran Moraga-Llop, per donar veu a posicions antivacunes. Tanmateix, el seu director, Frederic Pahisa, defuig l’etiqueta d’antivacuna del seu treball i explica que ha tingut com a objectiu “aportar una reflexió crítica perquè la ciutadania tingui tots els elements per decidir”:
https://www.youtube.com/watch?v=VW3c48T1nHY&feature=youtu.be
-Article “Las medias verdades ocultas de la vacuna del papiloma” de l’any 2013 d’Enrique Gavilán, en què aquest metge de família es mostra partidari de l’aplicació de la vacuna del VPH, però amb matisos. També analitza l’estudi crític esmentat abans de Lucija Tomljenovic i Christopher Shaw sobre aquesta vacuna: http://www.caps.cat/images/stories/vacuna_gavilan.pdf
-Reportatge “La vacuna del virus del papil·loma” del programa “Quèquicom” (TV3) de 2009, és a dir, força menys actual que els treballs anteriors. Presentació del programa: “Trenta mil nenes catalanes reben cada any la vacuna contra el virus del papil·loma humà per evitar possibles casos de càncer de coll d’úter. La intenció és eradicar aquesta malaltia a llarg termini. Però tot i que hi ha estudis que indiquen que aquesta vacuna podria protegir-les d’un 80% dels virus que poden causar càncer, alguns científics diuen que no s’hauria d’aplicar una vacuna que no és definitiva. A més, consideren que la incidència de la malaltia és massa baixa per vacunar milions de nenes sanes. Quèquicom analitza els pros i contres de la vacuna amb els seus creadors i amb els qui demanen una moratòria”:
https://www.youtube.com/watch?v=UhXSGQyHY8E
-Debat també de l’any 2009 del Canal 6 de la TV de Navarra. Hi trobem arguments dels ponents favorables (Aurelio Barricarte, cap d’Epidemiologia, Prevenció i Promoció de Salut Pública del Govern de Navarra i Enrique Bernaola, cap de Pediatria de l’Hospital Virgen del Camino de Navarra) i oposats (Silvia Carlos, professora ajudant de la Universitat de Navarra en Medicina Preventiva i Salut Pública i Miguel Ángel Martínez González, catedràtic en Medicina Preventiva i Salut Pública de la Facultat de Medicina de la Universitat de Navarra i catedràtic de Salut Pública de la Universitat de Harvard) a l’aplicació massiva de la vacuna del VPH:
https://www.youtube.com/watch?v=tbK7YPu2yVU
https://www.youtube.com/watch?v=3ZIlldq56bI
https://www.youtube.com/watch?v=ocL6FPxKi_8
Carles Claraco, pare de 6è
